Els periòdics digitals són molt populars últimament a causa de l'expansió del ús dels ordinadors i internet i, en general, de les noves tecnologies. Per això, també hi ha periòdics digitals que elaboren alumnes, per exemple, d'ESO. Alguns es fan de forma independent, però altres s'elaboren per a presentar-los a concursos i diverses activitats. Un exemple d'aquest últim cas és el concurs d'El País de los Estudiantes, que és un programa gratuït de premsa-escolar que es desenvolupa online i cada curs es converteix en un punt de trobada lúdica-educativa per al professorat i alumnat del 2º cicle de l'ESO, batxillerat i F.P. de grau mitjà.
dimecres, 29 de maig del 2013
9. La notícia i les 6 W
La notícia és un text breu d'informació sobre un fet d'actualitat
recent. No conté opinions personals de l'autor. Forma el gruix principal
dels escrits que trobem en la premsa escrita i respon a sis preguntes
bàsiques: qui?, què?, quan?, on?, com? i per què?. Consta del titular,
el subtítol (que inclouen el qui i el què), l'entrada (síntesi de les
dades bàsiques) i el cos (exposició de les dades en ordre decreixent
d'importància).Notícia
és tot aquell fet nou que resulti d'interès per als lectors i, sobretot, recent. Una notícia conté el
relat d'una informació. Ha de donar resposta als sis tipus de
circumstàncies denominades les 6 W:
- què ha passat: els fets
- qui ho ha fet: el subjecte
- com ha succeït: la manera
- on ha passat: el lloc
- quan ha succeït: el temps
- per què ha succeït: la causa
Estructura de la notícia
El titular és la notícia, és a dir, conté el tema de la notícia.
Conté els elements més importants de la notícia, és el desenvolupament del tema però no és un resum del cos de la notícia.
El cos de la notícia desenvolupa la informació amb tot tipus d'elements complementaris.
Una bona manera d'escriure la notícia és la piràmide invertida.
Aquesta tècnica consisteix a situar en primer lloc aquells fets o dades
que atrauran l'interès del lector per anar progressivament introduint
altres detalls menys importants.
L'ús d'aquesta tècnica implica a més un ordre en el relat i es basa
en no voler dir-ho tot a la vegada. Convé mantenir l'interès del lector
espaiant adequadament les dades. No es tracta de guardar cap important
per al final sinó de compassar la informació perquè no decaigui seu
interès.
8. Les seccions d'un diari
La secció és un conjunt de notícies que tenen una certa relació entre
elles. Sempre tenen un ordre dins d'una pàgina central. Les seccions
poden ser:
• Política internacional: recull els fets polítics ocorreguts en l'estranger. La seva informació és internacional.
• Política nacional: recull l'actualitat política del país al que pertany el periòdic.
• Economia: recull els fets que fan referència al món de l'economia (borsa, finances, mercat, empreses…). La seva informació és nacional i internacional.
• Cultura: recull les notícies culturals (teatre, cinema, música, T.V, belles arts, ràdio, lli-bres…). Recull esdeveniments nacionals i internacionals.
• Laboral: informa sobre temes relacionats amb el treball (empreses, activitats sindicals, con-flictes laborals…). La seva informació és a nivell nacional.
• Successos: recull informació sobre accidents, delictes, catàstrofes naturals…
• Local: recull informació referida a la localitat o àrea de major influència del periòdic.
• Esports: recull informació esportiva (campionats, rècords…)
• Educació: recull notícies referents al món de l'ensenyament (escoles, universitats, pedago-gia…)
• Ciències: recull informació sobre investigació i temes científics, últims descobriments, NNTT…
• Religió: recull notícies referides a les diferents comunitats religioses, la fe, les
esglésies…
• Societat: recull els fets protagonitzats per l'home en la seva vida social. També recull allò que no té cap catalogació específica.
• Opinió: tribuna oberta que incorpora diferents opinions sobre temes d'actualitat. Des de col•laboracions periodístiques destacades (polítics, figures destacades d'altres camps…) fins a l'opinió o criteri del propi lector, la qual cosa, es reflecteix a través de les "cartes al director".
• Política internacional: recull els fets polítics ocorreguts en l'estranger. La seva informació és internacional.
• Política nacional: recull l'actualitat política del país al que pertany el periòdic.
• Economia: recull els fets que fan referència al món de l'economia (borsa, finances, mercat, empreses…). La seva informació és nacional i internacional.
• Cultura: recull les notícies culturals (teatre, cinema, música, T.V, belles arts, ràdio, lli-bres…). Recull esdeveniments nacionals i internacionals.
• Laboral: informa sobre temes relacionats amb el treball (empreses, activitats sindicals, con-flictes laborals…). La seva informació és a nivell nacional.
• Successos: recull informació sobre accidents, delictes, catàstrofes naturals…
• Local: recull informació referida a la localitat o àrea de major influència del periòdic.
• Esports: recull informació esportiva (campionats, rècords…)
• Educació: recull notícies referents al món de l'ensenyament (escoles, universitats, pedago-gia…)
• Ciències: recull informació sobre investigació i temes científics, últims descobriments, NNTT…
• Religió: recull notícies referides a les diferents comunitats religioses, la fe, les
esglésies…
• Societat: recull els fets protagonitzats per l'home en la seva vida social. També recull allò que no té cap catalogació específica.
• Opinió: tribuna oberta que incorpora diferents opinions sobre temes d'actualitat. Des de col•laboracions periodístiques destacades (polítics, figures destacades d'altres camps…) fins a l'opinió o criteri del propi lector, la qual cosa, es reflecteix a través de les "cartes al director".
7. Gèneres d’opinió
En aquest gènere, l'enfocament substancial és l'opinió, i la
informació, si existeix, queda relegada a un segon pla. Ara bé, la
informació ha d'acudir immediatament en socors d'aquest tipus de text,
és a dir, qualsevol opinió o visió subjectiva a raonar. Es tracta de
dir-li al lector: sobre aquest tema jo entreveig com significats, i les
raons són aquestes.
- Editorial
- És un article d'opinió, de publicació obligada doncs defineix la línia de pensament de la publicació. És un gènere d'opinió lligat a l'actualitat del moment. L'editorial reflexiona sobre el problema en qüestió amb l'objectiu de mostrar una determinada manera d'enfocar. Aquestes reflexions adopten la forma d'una argumentació fonamentada en informacions. El caràcter de l'argumentació aspira a ser objectiu per això fa servir un llenguatge sense valoracions despectives, uns arguments raonats.
- Carta al director
- Són textos escrits pels lectors per a la seva publicació en una secció que els diaris han creat per a aquest fi: Cartes al director, opinió dels lectors... Els temes són variats: fets d'actualitat, reflexions més o menys literàries sobre qüestions de la vida, però també desacords amb alguna informació, l'editorial, un article d'opinió etc. Les formes són, així mateix, variades. Generalment són exposicions argumentades en les quals els lectors mostren la seva protesta sobre alguna cosa. Algunes cartes contenen relats amb l'objectiu de mostrar una idea.
- Article d'opinió
- Text expositiu o argumentatiu que tracta qualsevol tipus de tema amb llibertat expressiva. És una valuosa manera d'expressió, que ha estat utilitzada a través dels temps per pensadors, polítics, sociòlegs, etc.
- Columna
- Text argumentatiu que valora de manera personal una qüestió d'actualitat. Es pot publicar a qualsevol secció. Sempre ocupa el mateix lloc i amb una periodicitat concreta, per això sol aparèixer acompanyada de la fotografia de l'autor...
- Crítica
- Valora i explica l'obra de creació exposada al públic (llibres, música, cinema, etc,). Estructura de la crítica: Títol. Sempre breu i valoratiu i aporta una pista sobre l'assumpte principal de l'obra; Fitxa tècnica. Després del títol i abans del text. Aporta el títol de l'obra, dades principals dels que han intervingut en la creació i posada en escena d'aquesta obra. Ha de recollir el gènere de l'obra. Té un tractament tipogràfic diferent al del text del cos per diferenciar-lo d'aquest. Cos de la crítica. Text expositiu que planteja la tesi de l'opinió que mereix l'obra al crític.
- La tira còmica
- Vinyetes, que en moltes ocasions, no necessiten incloure cap text per deixar ben clara l'opinió del seu autor sobre temes de màxima actualitat.
6. Gèneres informatius
Els textos informatius tenen com a
objectiu prioritari la transmissió d'informacions sobre persones, llocs,
accions o esdeveniments.
SUBGÈNERES:
Notícia: És un text breu d'informació
sobre un fet d'actualitat recent. No conté opinions personals de
l'autor. Forma el gruix principal dels escrits que trobem en la premsa
escrita i repon a sis preguntes bàsiques: qui?, què?, quan?, on?, com? i
per què?. Consta del titular, el subtítol (que inclouen el qui i el
què), l'entrada (síntesi de les dades bàsiques) i el cos (exposició de
les dades en ordre decreixent d'importància).
Reportatge objectiu: Tracta sobre
qualsevol tema -que pot no ser d'estricta actualitat- de manera
documentada, perquè el periodista la considera d'interès general. És més
extensa que la notícia i inclou elements com: valoracions de
protagonistes o testimonis dels successos, detalls de xifres i dades, i
textos complementaris (fotografies, esquemes, i altres tipus
d'informació gràfica.
5. Gèneres periodístics
El gènere periodístic és un gènere recent, aparegut al segle
XIX, caracteritzat per la seva font de difusió: els mitjans de
comunicació moderns i la premsa escrita. Alguns dels textos d'opinió es
poden considerar periodisme literari atesa la seva elaboració formal i
la presència del punt de vista subjectiu del periodista. El gènere periodístic es pot definir en funció del paper que juga el narrador o emissor del missatge en relació a la realitat observada.
Es poden dividir en dos grans grups: els textos informatius, que tenen com a objectiu prioritari la transmissió d'informacions sobre persones, llocs, accions o esdeveniments; i els textos d'opinió o interpretatius, que no responen a les característiques pròpies de la informació ja que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la creació personal. Els textos d'opinió tenen molts elements comuns amb els textos assagístics, i sovint es fa difícil destriar-los.
La informació periodística busca, principalment, temes d'actualitat i d'interès general. El criteris per a seleccionar temes d'interès general solen ésser:
La proximitat al destinatari: es prefereixen esdeveniments que siguin més propers al públic en diversos aspectes (geogràfic, cultural, professional...)
El camp d'incidència, o ressò públic dels fets, criteri mitjançant el qual se seleccionen els fets que afecten a més receptors potencials.
L'interès humà, que fa preferibles aquells esdeveniments que afecten els sentiments, els casos de conflictivitat social o política, o aquells que tenen més dramatisme.
Pràcticament tots els gèneres periodístics presenten dues o tres parts diferenciades tipogràficament: els titulars, el cos o desenvolupament i el lead o entrada.
Els titulars. Apareixen destacats formalment i poden tenir tres funcions diferents: delimitar el text (funció d'obertura), oferir els aspectes més rellevants del text des del punt de vista informatiu (funció de resum) i cridar l'atenció del lector (funció de captació d'atenció).
Si apareix més d'un titular, el principal rep el nom de títol, que acostuma a anar precedit de l'antetítol (que pot afegir informació o precisar el contingut) i seguit del subtítol (que funciona com a sumari dels aspectes informatius més importants del text).
El lead o entrada. És el primer mòdul del cos del text. Té una funció especial: oferir al lector un resum més ampli que l'obtingut pels titulars. Informa sobre els aspectes principals de l'esdeveniment.
El cos o desenvolupament. En el cos del text es desenvolupen els diferents components de continguts. Tret dels gèneres d'opinió, que es caracteritzen per la seva llibertat de composició, el cos dels discursos periodístics s'organitza també en mòduls. Cadascun d'aquests mòduls desenvolupa un únic tema o subtema i esdevé una part del text bastant autònoma. Aquest tipus de composició permet ometre informació o intercalar-ne de nova sense alterar la comprensió de la resta de text.
L'ús de la llengua a la premsa tendeix a l'objectivitat, la claredat i la correcció. L'objectivitat es reconeix per l'absència del subjecte en l'enunciat i per la recerca de credibilitat (dades, testimonis, xifres...). La claredat es manifesta en el lèxic i en la sintaxi. El lèxic no ofereix dificultats de comprensió i, quan s'empren tecnicismes, estrangerismes o sigles, s'expliquen. La sintaxi tendeix a evitar la complexitat.
Es poden dividir en dos grans grups: els textos informatius, que tenen com a objectiu prioritari la transmissió d'informacions sobre persones, llocs, accions o esdeveniments; i els textos d'opinió o interpretatius, que no responen a les característiques pròpies de la informació ja que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la creació personal. Els textos d'opinió tenen molts elements comuns amb els textos assagístics, i sovint es fa difícil destriar-los.
La informació periodística busca, principalment, temes d'actualitat i d'interès general. El criteris per a seleccionar temes d'interès general solen ésser:
La proximitat al destinatari: es prefereixen esdeveniments que siguin més propers al públic en diversos aspectes (geogràfic, cultural, professional...)
El camp d'incidència, o ressò públic dels fets, criteri mitjançant el qual se seleccionen els fets que afecten a més receptors potencials.
L'interès humà, que fa preferibles aquells esdeveniments que afecten els sentiments, els casos de conflictivitat social o política, o aquells que tenen més dramatisme.
Pràcticament tots els gèneres periodístics presenten dues o tres parts diferenciades tipogràficament: els titulars, el cos o desenvolupament i el lead o entrada.
Els titulars. Apareixen destacats formalment i poden tenir tres funcions diferents: delimitar el text (funció d'obertura), oferir els aspectes més rellevants del text des del punt de vista informatiu (funció de resum) i cridar l'atenció del lector (funció de captació d'atenció).
Si apareix més d'un titular, el principal rep el nom de títol, que acostuma a anar precedit de l'antetítol (que pot afegir informació o precisar el contingut) i seguit del subtítol (que funciona com a sumari dels aspectes informatius més importants del text).
El lead o entrada. És el primer mòdul del cos del text. Té una funció especial: oferir al lector un resum més ampli que l'obtingut pels titulars. Informa sobre els aspectes principals de l'esdeveniment.
El cos o desenvolupament. En el cos del text es desenvolupen els diferents components de continguts. Tret dels gèneres d'opinió, que es caracteritzen per la seva llibertat de composició, el cos dels discursos periodístics s'organitza també en mòduls. Cadascun d'aquests mòduls desenvolupa un únic tema o subtema i esdevé una part del text bastant autònoma. Aquest tipus de composició permet ometre informació o intercalar-ne de nova sense alterar la comprensió de la resta de text.
L'ús de la llengua a la premsa tendeix a l'objectivitat, la claredat i la correcció. L'objectivitat es reconeix per l'absència del subjecte en l'enunciat i per la recerca de credibilitat (dades, testimonis, xifres...). La claredat es manifesta en el lèxic i en la sintaxi. El lèxic no ofereix dificultats de comprensió i, quan s'empren tecnicismes, estrangerismes o sigles, s'expliquen. La sintaxi tendeix a evitar la complexitat.
dijous, 23 de maig del 2013
Bibliografia
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Premsa#Hist.C3.B2ria
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_premsa_en_catal%C3%A0
- http://www.ara.cat/
- http://www.upf.edu/vl/links/digitals_/
- http://www.vilaweb.cat/
- http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/valencia/
- http://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A8nere_period%C3%ADstic
- http://perso.wanadoo.es/dcosg/1r%20BATXILLERAT/GENERES%20LITERARIS/EL%20G%C8NERE%20PERIOD%CDSTIC.htm
- http://www.estudiantes.elpais.com/
Elaboració T.M.I.
El TMI ha de comptar amb els segünts apartats:
1. El primer full durà el títol: Àmbit periodístic amb lletra 78, times new roman.
2. El segon full presentarà les dades del treball: Nom, nom de la assignatura, nom del professor, nom de l'institut, data de l'acabament del treball. En mida 28, times new roman.
3. Al tercer full apareixerà l'índex amb els 10 apratats del treball. Haurà d'apareixer la pagina on es troba l'inici de cada apartat. La mida de la lletra serà 20.
4. A continuació apareixeran tots els apartats del treball, els títols en mida 20 i els textos en 12. Cada vegada que canvien d'apartat caldrà fer un salt de pàgina. Tots els textos s'han de presentar justificats.
5. En últim lloc, caldrà posar la bibliografia.
6. Totes les pàgines hauràn d'anar numerades en la part inferior dreta.
7. El treball s'haurà de presentar el dia 20 de juny o abans, de la següent manera: en un USB, en un CD o enviant-lo per correu electrònic a l'adreça: tmi.valencia@gmail.com (document adjunt).
dijous, 16 de maig del 2013
4. Periòdics digitals en valencià
Al País Valencià:
A Catalunya:
- Racó Català
- El Temps
- Vilaweb
- Pagina26
- Europapress
- Pagina26
- Europapress
A Catalunya:
- Ara.cat
- 9 Diari
- 9 Diari
- Agència Catalana de Notícies (ACN)
- Baix Llobregat Digital
- Som notícia
- El Punt Avui
- e-notícies- Racó Català
- El Temps
dijous, 10 de gener del 2013
3. Periòdics actuals en paper en valencià
Al País Valencià no es publiquen periòdics en paper, són tots de Catalunya, les illes Balears i Andorra:
- Ara
- Bondia: diari gratuït que té una edició a Andorra i una altra a Lleida.
- El Punt Avui
- El 9 Esportiu
- El Periódico de Catalunya
- La Vanguardia
- Diari de Balears
- Diari de Girona
- Regió 7
- Segre
- La Nova Conca
- El 9 Nou
- L'Actualitat del Baix Montseny
- Setmanari de l'Alt Empordà
- La Comarca d'Olot
- Diari de Vilanova
- Diari d'Andorra
- Ara
- Bondia: diari gratuït que té una edició a Andorra i una altra a Lleida.
- El Punt Avui
- El 9 Esportiu
- El Periódico de Catalunya
- La Vanguardia
- Diari de Balears
- Diari de Girona
- Regió 7
- Segre
- La Nova Conca
- El 9 Nou
- L'Actualitat del Baix Montseny
- Setmanari de l'Alt Empordà
- La Comarca d'Olot
- Diari de Vilanova
- Diari d'Andorra
dimecres, 9 de gener del 2013
2. Varietats de mitjans de comunicació
Un mitjà de comunicació de massa és un terme usat per anomenar el sector
dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per
arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns mitjans capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda.
El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una serie de productes adreçats a la comunicació. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la formació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de massa es fan servir en la publicitat i també la propaganda política directa o indirecta.
La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia que els fa possibles. Per la seva gran influència en l'opinió i els hàbits de la gent, són l'objectiu de governs i empreses. Han ajudat decisivament a la globalització. Són objecte d'estudi de disciplines molt diverses, des de la sociologia fins a l'economia, passant per l'art.
Poden ser:
- Visuals
1) La premsa és un mitjà editat en paper, normalment amb una periodicitat diària o setmanal, la funció principal de la qual consisteix a presentar notícies. La premsa, canalitzada a través dels periòdics, acostuma a defensar una postura política més o menys marcada, proporcionar informació sobre fets d'actualitat, aconsellar els lectors. De vegades inclouen tires còmiques, acudits, articles literaris, suplements monogràfics. En gairebé tots els casos i en diferent mesura, els seus ingressos econòmics es basen en la publicitat. És qualificat com el mitjà de comunicació més influent en matèria d'opinió
2) La televisió és un sistema de telecomunicació per a la transmissió i recepció d'imatges en moviment i so a distància. Aquesta transmissió pot ser efectuada mitjançant ones de ràdio per xarxes especialitzades de televisió per cable. El receptor dels senyals és el televisor. El terme televisió es refereix a tots els aspectes de transmissió i programació de televisió.
3) El cinema és un dels mitjans de comunicació més massius que existeixen. Gràcies a les seves variats de gèneres pot abastar una multitud de temes pensats per a una gran diversitat d'espectadors
4) Internet és un sistema d'interconnexió de xarxes de computadors, implementat sobre un conjunt de protocols i codis informàtics anomenats TCP / IP, i garanteix que xarxes físiques heterogènies funcionin com una xarxa única. Ha tingut la major expansió en relació a la seva curta edat comparada per l'extensió d'aquest mitjà. La seva presència a gairebé tot el món, fa d'Internet un mitjà massiu, on cadascú pot informar de diversos temes en les edicions digitals dels periòdics, o escriure segons les seves idees en blocs i fotologs o pujar material audiovisual com en el popular lloc YouTube. Alguns diuen que això converteix en els principals actors de la Internet als propis usuaris.
5) El llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i embolicat en tapes per protegir i organitzar el material imprès. És un dels mitjans de comunicació més antics que existeixen.
- Orals
1) El telèfon és un dispositiu de telecomunicació dissenyat per transmetre una conversa sonora per mitjà de senyals elèctrics, generalment de persona a persona, i a distàncies que abasten milers de quilòmetres.
2) La ràdio és una tecnologia que possibilita la transmissió de senyals sonors mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques. En l'actualitat existeix una ampla xarxa de ràdios a tot el món, que transmeten programacions de caire informatiu o d'entreteniment. Es tracta d'un mitjà d'abast limitat, ja que la distància màxima a què una emissora de ràdio pot emetre el seu senyal depèn de factors geològics i del tipus d'ona electromagnètica que utilitza.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns mitjans capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda.
El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una serie de productes adreçats a la comunicació. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la formació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de massa es fan servir en la publicitat i també la propaganda política directa o indirecta.
La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia que els fa possibles. Per la seva gran influència en l'opinió i els hàbits de la gent, són l'objectiu de governs i empreses. Han ajudat decisivament a la globalització. Són objecte d'estudi de disciplines molt diverses, des de la sociologia fins a l'economia, passant per l'art.
Poden ser:
- Visuals
1) La premsa és un mitjà editat en paper, normalment amb una periodicitat diària o setmanal, la funció principal de la qual consisteix a presentar notícies. La premsa, canalitzada a través dels periòdics, acostuma a defensar una postura política més o menys marcada, proporcionar informació sobre fets d'actualitat, aconsellar els lectors. De vegades inclouen tires còmiques, acudits, articles literaris, suplements monogràfics. En gairebé tots els casos i en diferent mesura, els seus ingressos econòmics es basen en la publicitat. És qualificat com el mitjà de comunicació més influent en matèria d'opinió
2) La televisió és un sistema de telecomunicació per a la transmissió i recepció d'imatges en moviment i so a distància. Aquesta transmissió pot ser efectuada mitjançant ones de ràdio per xarxes especialitzades de televisió per cable. El receptor dels senyals és el televisor. El terme televisió es refereix a tots els aspectes de transmissió i programació de televisió.
3) El cinema és un dels mitjans de comunicació més massius que existeixen. Gràcies a les seves variats de gèneres pot abastar una multitud de temes pensats per a una gran diversitat d'espectadors
4) Internet és un sistema d'interconnexió de xarxes de computadors, implementat sobre un conjunt de protocols i codis informàtics anomenats TCP / IP, i garanteix que xarxes físiques heterogènies funcionin com una xarxa única. Ha tingut la major expansió en relació a la seva curta edat comparada per l'extensió d'aquest mitjà. La seva presència a gairebé tot el món, fa d'Internet un mitjà massiu, on cadascú pot informar de diversos temes en les edicions digitals dels periòdics, o escriure segons les seves idees en blocs i fotologs o pujar material audiovisual com en el popular lloc YouTube. Alguns diuen que això converteix en els principals actors de la Internet als propis usuaris.
5) El llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i embolicat en tapes per protegir i organitzar el material imprès. És un dels mitjans de comunicació més antics que existeixen.
- Orals
1) El telèfon és un dispositiu de telecomunicació dissenyat per transmetre una conversa sonora per mitjà de senyals elèctrics, generalment de persona a persona, i a distàncies que abasten milers de quilòmetres.
2) La ràdio és una tecnologia que possibilita la transmissió de senyals sonors mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques. En l'actualitat existeix una ampla xarxa de ràdios a tot el món, que transmeten programacions de caire informatiu o d'entreteniment. Es tracta d'un mitjà d'abast limitat, ja que la distància màxima a què una emissora de ràdio pot emetre el seu senyal depèn de factors geològics i del tipus d'ona electromagnètica que utilitza.
dimarts, 8 de gener del 2013
1. Història de la premsa escrita
La història de la premsa escrita fa referència a l'evolució cronològica de les publicacions impreses des de la invenció de la premsa fins a l'actualitat.
Es creu que durant el període 1440-1450 van nàixer els mitjans de comunicació social, ja que Gutenberg va inventar la impremta i l'alfabetització de les persones va experimentar un augment considerable.
L'afany humanístic d'enregistrar tot el que esdevenia va donar lloc a quatre grups de documents: les cròniques, hereves dels Annali de l'antiga Roma, que tractaven de les aventures dels monarques i els esdeveniments de l'època amb un tint propagandistic; les cartes-diari que donaven informació política i militar; els almanacs que incloïen prediccions del temps, consells i proverbis moralitzats; Finalment, els “avissi” “fogli a mano” “gazzettas” o “nouvelles à la main” que van ser els avantpassats del periodisme.
Amb l'arribada del Barroc (s.XVII) es superen totes les expectatives previstes en èpoques anteriors, a un ritme vertiginós els mitjans d'informació del segle anterior es consolidaren, generalitzant d'aquesta manera el periodisme.
Va ser en terres angles on aparegué el primer diari entès com a tal, on es va apostar de ple per l'independència i l'objectivitat informativa a la vegada que es va intentar concebre des d'una perspectiva empresarial.
A Espanya la premsa escrita no va començar fins al s.XVIII on els periòdics estaven només a l'abast dels més rics perquè a diferencia d'Anglaterra la font d'ingressos per als editors només es trobava en la venda, ja que la publicitat no va existir fins al segle següent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)